És el moment d’opinar sobre les propostes del nou govern responsable per quatre anys de l’administració del nostre ensenyament. Després de llegir amb atenció el discurs d’investidura del Sr. Bauzà i diferents declaracions del Sr Bosch hem observat que, en més d’una ocasió, es refereixen a la seva voluntat de consens i, a través d’aquesta oferta de consens, que els canvis siguin de llarga durada.
Volem recordar-los que per aconseguir consens s’ha de donar audiència a tota la comunitat educativa que té uns òrgans de representació institucional (Juntes de Personal) i de participació (Consells Escolars de centre, municipals, insulars i de les Illes, on hi ha representat tot el teixit associatiu relacionat amb l’ensenyament a casa nostra). Volem pensar que passarà per aquestes vies i no només per altres, també legítimes, però que veuen l’ensenyament des de fora.

Les normatives que regulen la situació de les llengües al nostre ensenyament han estat fruit del consens. Cal recordar també que la immensa majoria de normatives que regulen els usos lingüístics a l’ensenyament han estat redactades pels diferents governs del PP. En l’ensenyament qui tria la llengua que s’ha de fer servir en l’aprenentage no poden ser els pares o les mares exclusivament. De la maeteixa manera que no són ni les mares ni els pares aquells que decideixen quines són les àrees d’aprenentage que han de fer o no els seus fills. Entre moltes altres raons si es fa d’aquesta manera es conculca un dret i una obligació de l’administració educativa: donar les eines a tots els ciutadans de les nostres illes per expressar-se en les dues llengües oficials amb seguretat i fluïdesa suficients com per fer-les servir en qualsevol àmbit de la vida. Els únics que han d’exercir la capacitat de tria (fer servir o no una llengua) són aquells que tenen la possibilitat de triar amb els coneixements i la informació suficient: els alumnes convertits en ciutadans ben informats i formats quan acabin la seva etapa educativa. No sempre triar, o més ben dit que triïn per tu, et fa més lluire.

Toni Juan. Eivissa, 28 de juny de 2011.